ECOM col·labora amb COCARMI en els actes del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

La Confederació ECOM Catalunya, com a membre del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), participarà demà en un acte simbòlic a Barcelona en què es llegirà un manifest a favor de la protecció del sector i en contra de les retallades, coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Tot seguit, representants del COCARMI, entre ells Antonio Guillén (president d’ECOM), que n’és el vicepresident, es reuniran amb el conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, per abordar la situació en què es troba el col·lectiu de la discapacitat.
Amb aquest acte el COCARMI vol fer arribar un crit d’alerta a les administracions públiques i la societat civil sobre la situació en què es troben les persones amb discapacitat que en els últims anys estan veient com s’apliquen retallades reiterades en diferents vessants que els afecten (educació, sanitat, ocupació, dependència...), cosa que els està abocant a ells i a les seves famílies a una situació que limita (si no és que hi entra de ple) amb la pobresa, la marginació i l’exclusió. La queixa inclou també el malestar de les entitats que treballen en l’àmbit de la discapacitat, les quals estan també patint l’efecte de la retallada de recursos i que cada cop tenen més dificultats per seguir atenent les persones.

MANIFEST DEL COCARMI

CADA DIA MENYS OPORTUNITATS. I ARA QUÈ?

Avui, 3 de desembre, commemorem el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, instaurat per l’Organització de les Nacions Unides fa més de 20 anys.
És cert que en aquests 20 anys els avenços en atenció i reconeixement de drets del col·lectiu de la discapacitat han estat notables i la major part de països occidentals han vetllat pel seu compliment.
Malauradament, la crisi que arrosseguem des de fa cinc anys ha significat un pas enrere en moltes de les fites que s’havien assolit, i que s'han vist consumides pel desplegament d'unes retallades que han afectat una llarga llista àmbits, entre ells l'educació, la sanitat, el treball i els serveis socials, on la gran protagonista d'aquest àmbit ha estat la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, que s'ha vist completament truncada. La conseqüència real d'aquestes retallades és que milers d'infants, joves i adults amb alguna discapacitat i les seves famílies estan vivint situacions que freguen la pobresa, la marginació i l’exclusió, sense oblidar els que ja hi estan immersos. Perquè en l'aplicació d'aquestes retallades no s'ha tingut en compte el greuge comparatiu que, ja de per si, tenen aquestes famílies.
L’aposta pels serveis socials és una obligació de tot govern i no ha de ser vista com una despesa, sinó com una inversió de futur envers el poble: una inversió en creació de llocs de treball, en integració social i laboral, en independència i autonomia personal i en igualtat d’oportunitats per a un col·lectiu que viu amb desavantatges.
Aquesta inversió social fa que la societat sigui més inclusiva i més justa. Escoltar a les persones, apostar per elles, i per sobre de tot, valorar les seves capacitats i defensar els seus drets són condició indispensable per fer una governança a l’abast de tothom.
Des del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat, en nom d’una desena d’associacions i federacions de la discapacitat que representen més de mig milió de persones, demanem un profund replantejament de l’acció de govern pel que fa a les partides d’atenció a les persones. Es per això que li demanem actitud, compromís i fermesa en la defensa dels drets de les persones. Els drets són els que ens donen garanties i ens situen en igualtat de condicions. No garantir-los fa que les desigualtats s'accentuïn i facin una societat més feble i menys solidària i humana.
El COCARMI i les seves entitats, en els dies previs al Dia Internacional de la Discapacitat, ha expressat el seu malestar pel descens de recursos al col·lectiu a través d’una campanya a les xarxes socials, amb una desena de missatges, el lema I ara què? i l’etiqueta #SOSDiscapacitat

1. L'escolarització d'alumnes amb Necessitats Educatives Especials en centres ordinaris cau per primer cop en 10 anys. I ara què? #SOSDiscapacitat
Entre el curs 2000/01 i el 2011/12 el percentatge d'alumnes amb Necessitats Educatives Especials, susceptibles de ser escolaritzats en escoles ordinàries, va anar creixent de forma sostinguda cada any, del 50% inicial al 64,3% del curs 2011/12, segons dades del departament d'Ensenyament i del ministeri d'Educació. Aquesta tendència, però, es va trencar el curs 2012/13, l'últim del qual es tenen dades, ja que es va retrocedir fins el 62,9%. Aquests indicadors, i alertes com les llançades darrerament pel Síndic de Greuges, la Plataforma Ciutadana per l'Escola Inclusiva o l'Associació Catalana de Psicopegadogs i Orientadors, ens mostren que les retallades en educació estan fent recular el camí engegat fa anys cap a un model d'escola inclusiva.

2. No s’estan impulsant les polítiques d’ocupació i d’oportunitats. I ara què? #SOSDiscapacitat.
El Centre Especial de Treball (CET) és una de les diferents formes que tenen les persones amb discapacitat d’accedir al mercat laboral. Es tracta d’una organització empresarial amb finalitat social que opera en un entorn productiu i assegura un treball remunerat, així com un servei de suport personal i social a persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%. Combinació d’interès econòmic i cohesió social del CET com eina fonamental per a la integració sòcio-laboral. Dades a Catalunya: 205 CET; 14.196 treballadors (la taxa d’atur de les persones amb discapacitat és del 73% aprox.)Treball amb suport, serveis de teràpia ocupacional, ajuts a la contractació i bonificacions a la Seguretat Social són altres vies que faciliten la integració laboral del col·lectiu.

3. A Catalunya, les empreses no rebran ajuts per a la contractació indefinida de persones amb discapacitat. I ara què? #SOSDiscapacitat.
Des de l’any 2011, el departament d’Empresa i Ocupació no ha convocat els ajuts per a la contractació indefinida de persones amb discapacitat, uns ajuts que garantien l’estabilitat laboral de les persones amb discapacitat.

4. El Govern ha retallat la llei de la dependència un 47% en un any. I ara què? #SOSDiscapacitat
Els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2014 retallen la Llei de la Dependència en un 47%. Això complica encara més la delicada situació de les famílies i les entitats, que han de fer front al dia a dia amb menys recursos econòmics. I això, malauradament, està incrementant les situacions en les quals es vulneren els drets de les persones amb discapacitat.

5. Cauen els fons per al foment de l’autonomia personal i vida independent de les persones amb discapacitat. I ara què? #SOSDiscapacitat
El sistema de la Llei per la Promoció de l’Autonomia Personal i atenció de les Persones amb situació de Dependència, que es va posar en marxa el 2007, està accelerant la seva caiguda fins el punt que el nivell de cobertura ha retrocedit en el temps per situar-se per sota dels nivells de fa quasi dos anys. El cop més important a aquesta llei es va produir amb el Reial Decret de juliol de 2012 de Reformes per a la racionalització del sistema pel qual es va aprovar una bateria de mesures amb un impacte que el propi Govern espanyol va valorar per al 2013 en 1.108 milions d’euros d’estalvi (només en dependència) en les diferents Administracions, segons s’exposava en el Programa Nacional de Reformas remès a Brussel·les pel govern el passat mes de maig. Segons dades de l’IMSERSO, al llarg de 2013 s’han reduït en 15.302 les persones ateses. Actualment existeixen 736.249 a tota Espanya beneficiaris d’algun ajut que contempla aquesta llei. Això suposa 2.338 usuaris menys que les dades registrades a desembre de 2011. Cal destacar que hi ha milers de persones embussats en el sistema esperant que els arribi el seu torn. La llista d’espera de potencials beneficiaris als quals les comunitats han reconegut ja la condició de dependents amb dret a ajuts i que encara no han estat atesos representa una borsa de 198.041 persones.

6. Fre als vistiplaus que les persones amb discapacitat necessiten per a les residències i els centres d’atenció de dia
Cal que la Generalitat de Catalunya emeti les autoritzacions d'ingrés, és a dir els vistiplaus, que les persones amb discapacitat intel·lectual o de desenvolupament necessiten per accedir i ser ateses en serveis bàsics, com centres d'atenció diürna (centres ocupacionals i Centres d'Atenció Especialitzada) i serveis residencials (llars-residències i residències). Actualment, només les persones que surten de l'etapa escolar tenen plaça en serveis d'atenció diürna, però l'accés als recursos residencials està saturat. Pel que fa al treball, hi ha una situació de col·lapse en el sistema que garanteix la inserció sociolaboral del col·lectiu, tant en el mercat de treball protegit com en l'empresa ordinària.

7. Aturat el desplegament de la Llei de la Llengua de Signes Catalana. Barreres a la comunicació. I ara què?. #SOSDiscapacitat
La Llei de la Llengua de Signes Catalana es va aprovar el 2010 per unanimitat parlamentària. És necessari i urgent el seu desplegament però fins al moment no s'ha engegat per manca d'un pressupost que permeti impulsar les accions necessàries que garanteixin la igualtat d'oportunitats de les persones sordes en tots els àmbits, especialment en educació i serveis socials, així com per a l’eliminació de barreres de comunicació.

8. Cau un 92% el pressupost de la Secretaria de Família en 3 anys. On és el suport a les famílies cuidadores? I ara què? #SOSDiscapacitat
Els programes de suport i acompanyament a les famílies en l’àmbit de la discapacitat són cabdals per garantir la seva correcta participació en el procés de tractament i recuperació i en l’ús adequat dels recursos. El suport a les famílies contribueix molt positivament a garantir un major benestar personal. En els darrers anys els programes de suport a les famílies s’han vist reduïts en el seu finançament de forma dràstica: el pressupost de la Secretaria de Famílies ha passat dels quasi 214 milions d'euros de l'any 2010 a 16 milions d'euros al 2014. Això dificulta enormement la continuïtat de les intervencions i dels programes de suport, i té un impacte molt negatiu en l’atenció directa a les persones. Com podem atendre bé a les persones sense els recursos adients?

9. Hem tornat al blanc i negre, som a un pas de la beneficència. I ara què? #SOS Discapacitat.
Les retallades en serveis i prestacions, com la retallada de més del 95% de la partida dels ajuts del Programa d’atenció social a les persones amb discapacitat (PUA) del 2013, provoquen situacions inaudites que recorden a les que es produïen quaranta anys enrere: persones amb discapacitat que es queden a casa. Una realitat que xoca amb la lluita de fa dècades per evitar la discriminació i l’estigmatització de la discapacitat. Les persones amb discapacitat requereixen uns serveis que millorin el seu benestar i el seu estat de salut, i per això no podem permetre que es quedin a casa. Cal que els governants reflexionin sobre els efectes reals en la ciutadania de les seves decisions i facin retallades en aquelles partides que menys perjudiquin les persones amb discapacitat.

10. La manca de recursos frena la inclusió social: no retalleu en accessibilitat. I ara què? #SOSDiscapacitat www.cocarmi.cat
En els darrers anys hem treballat molt intensament perquè el Parlament de Catalunya regulés de manera específica els drets i les necessitats de les persones sordes que es comuniquen en llengua oral, i que utilitzen la tecnologia i/o la lectura labial. En aquest moment la Llei d’Accessibilitat està en debat parlamentari i esperem que en els pròxims mesos tinguem una llei que garanteixi els drets de les persones amb discapacitat i gaudir d’una igualtat d’oportunitats en tots els àmbits. El dret a participar i gaudir de totes les activitats i esdeveniments i tenir accés a bens, productes i serveis. Necessitem que la Llei sigui una realitat en breu i que també ho sigui la seva aplicació amb recursos.