Avenços en la regulació de l'accés al transport públic de persones usuàries de scooter

UN TREBALL QUE A BARCELONA ES VA INICIAR EL 2009.

ECOM FA ARRIBAR LA SEVA PROPOSTA DE SOLUCIÓ -PLANTEJADA EL 2015- A CEAPAT I A CERMI MITJANÇANT PREDIF A L'OCTUBRE, I LA COMPARTEIX EN OBERT PERQUÈ MÉS ENTITATS I MUNICIPIS PUGUIN AVANÇAR EN EL CONSENS D'UNA SOLUCIÓ TOT TREBALLANT EN XARXA.

L'accés de persones amb scooter (o altres productes de suport per a la mobilitat similars) al transport públic és en l'actualitat un buit legal que està ocasionant nombrosos conflictes, atès que en la majoria dels casos la possibilitat d'accedir o no a l'autobús queda subjecta habitualment a criteris del conductor/a del vehicle.

ECOM, a través d'PREDIF, se suma a l'octubre 2016 a la proposta del CERMI de revisar el Reial Decret 1544/2007 d'accessibilitat al transport públic (d'àmbit estatal) i aporta el seu coneixement, experiència i estat actual de la qüestió a Catalunya, on aquest tema està previst que es reguli en el futur Decret d'Accessibilitat català que desplega la Llei 13/2014.

UN TREBALL QUE A BARCELONA ES VA INICIAR EL 2009

El 2009 la Diputació de Barcelona va realitzar per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) un primer informe sobre els scooters com productes de suport, i valorava algunes de les seves mesures. Però aviat va quedar obsolet pel ràpid avanç del mercat en aquests productes.

El 2013 és quan el treball sobre el tema agafa força a Barcelona (dinamitzat per l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l'Ajuntament de Barcelona, ​​IMPD) per l'increment d'ús dels scooters. Augmenta significativament el nombre d'incidències i el seu impacte en la vida de les persones amb discapacitat física: el buit legal existent es denuncia a través de l'aparició diverses vegades en diferents mitjans de comunicació, i des ECOM s'acompanya diverses persones en el procés de denúncia de la situació davant el Sinic de Greuges de Barcelona i l'Oficina per la No Discriminació de l'Ajuntament de Barcelona amb l'objectiu d'impulsar el treball en pro d'una solució del buit legal i normatiu.

Després d'un treball d'investigació sobre la matèria i de casos estatals i internacionals; diverses sessions d'una comissió de treball amb tècnics d'accessibilitat de l'IMPD i responsables de TMB, entitats federades i persones afectades; i trobades amb persones de referència del Centre per a l'autonomia personal SIRIUS, ECOM elabora un document proposta a principis de 2015.

Al juny d'aquell any, el document (que es pot descarregar en els enllaços a la dreta d'aquesta pàgina) es fa arribar a totes les parts amb competències a Catalunya per resoldre-ho: Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i la seva Fundació; Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l'Ajuntament de Barcelona (IMPD); Diputació de Barcelona; Àrea de Promoció de l'Accessibilitat de la Generalitat de Catalunya; responsables de mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i Autoritat del Transport Metropolità de l'àrea de Barcelona (ATM).

EL DOCUMENT DE PROPOSTA D'ECOM

En primer lloc, es contextualitza breument l'scooter com a producte de suport, amb les normatives tècniques que li són aplicables tant a nivell estatal com internacional així com el marc legal. Després d'això, s'analitza el perfil de persona usuària de l'scooter, així com els estudis realitzats sobre l'accés de persones amb aquest producte de suport al transport públic, tant a nivell autonòmic, com estatal i internacional. Finalment, es detalla la proposta de solució, tenint en compte les diferents accions a realitzar i els agents implicats.

ECOM defensa que la mobilitat i el transport públic han d'adaptar el seu disseny i la planificació del seu servei a la ciutadania i no a l'inrevés. Per això, el transport públic ha de tenir en compte la diversitat humana i la mobilitat quotidiana de totes les persones: el que inclou els diferents productes de suport que aquestes puguin utilitzar.

AVENÇOS EN LA REGULACIÓ DE LA SITUACIÓ A CATALUNYA

A Catalunya actualment la situació s'està intentant regular a través de la redacció del futur Decret d'Accessibilitat (de caràcter autonòmic), que ha de desplegar la Llei catalana d'accessibilitat 13/2014.

Des d'ECOM, al juny d'aquest any es van lliurar les esmenes fetes al capítol d'accessibilitat al transport dels esborranys d'aquesta nova normativa i es va tornar a remetre a l'Àrea de Promoció de l'Accessibilitat de la Generalitat de Catalunya el mateix document proposta, ja que el futur text legal incloïa en el seu annex 4 una proposta de regulació de l'accés de persones usuàries de scooter al transport públic.

El posicionament d'ECOM, confeccionat a través de grups de treball amb entitats federades i les seves bases socials, s'aproxima a la proposta d'aquest organisme de la Generalitat. Però sorgeixen fortes discrepàncies en relació a limitar l'ús de scooters únicament a persones que superin alhora el barem de mobilitat reduïda i el 65% de discapacitat: s'ha constatat que el gruix de persones usuàries d'aquest producte de suport són persones amb malalties degeneratives o afectacions cardiorespiratòries per a les quals l'aparició d'aquests productes en el mercat ha suposat una oportunitat d'autonomia clau en la seva inclusió social per a molts períodes d'activitat de la malaltia i per a les diferents etapes de la seva vida.

Sobre això, cal recordar que des del 1999 l'scooter és un producte de suport reconegut per a les persones amb dificultats de mobilitat a través de la norma UNE-EN 12184:1999. I que a l'abril del 2013, CEAPAT emetia un comunicat en el qual indicava que tant l'scooter elèctric com el segway adaptat eren equiparables a les cadires de rodes motoritzades i que, per tant, no es considerava que hi hagués cap raó per impedir el seu accés i ús tant en transport públic com en locals comercials.

El treball en xarxa i el diàleg amb el col·lectiu afectat: clau per al consens d'una solució adecuada

En els últims mesos, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) juntament amb l'Àrea de Promoció de l'Accessibilitat de la Generalitat de Catalunya, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l'Ajuntament de Barcelona (IMPD) i un grup de professionals, han estat realitzant un estudi sobre l'estabilitat dels scooter dins del bus urbà. TMB ha informat ECOM recentment que estan a punt de tancar l'informe de resultats i plantejar possiblement un període de prova com a projecte pilot a Barcelona.

Des ECOM s'ha sol·licitat a TMB conèixer més detalls sobre aquesta prova pilot per valorar quines repercussions pot tenir la seva posada en marxa a la ciutadania amb discapacitat de Barcelona, ​​i consensuar amb les nostres entitats federades i les seves bases socials quines poden ser les condicions més adequades per a la seva implementación.

El passat mes d'octubre ECOM també va lliurar a responsables del CEAPAT a Madrid el document confeccionat el 2015 amb la proposta de solució, atès que es tenia constància de l'existència d'una comissió de treball sobre el tema i des de l'entitat es considera clau compartir el procés de treball per poder avançar tots junts de manera coordinada.

Així mateix, a finals d'aquest mateix mes, ECOM fa arribar a CERMI, a través d'PREDIF, el mateix document de treball i l'estat de regulació de la situació a través del futur Decret d'accessibilitat català, sumant-se així a la proposta de CERMI de revisar el Reial Decret 1544/2007 d'accessibilitat al transport públic (d'àmbit estatal).

Des d'ECOM s'insta les diferents parts i administracions que actualment estan tractant el tema (en aquest cas, estatal, catalana i municipal de Barcelona) a posar en comú informació i experiències, per optimitzar recursos i avançar conjuntament, i amb la participació del col·lectiu de persones amb discapacitat, en el consens d'una solució que permeti garantir el dret a la mobilitat a totes les persones en tot el territori.

Així mateix, posa de manifest la necessitat que aquesta regulació sobre scooters sigui extensible a altres productes de suport (caminadors, segways ...) i a altres espais d'ús públic (comerços, cinemes, museus...), i pugui ser revisable periòdicament per poder adaptar-se a l'aparició de nous productes de suport per a la mobilitat ia la seva constant evolució.