Prop de 608.000 persones amb discapacitat viuen soles a Espanya

Quasi quatre milions de persones residents a Espanya declaren tenir algun tipus de discapacitat, segons els resultats provisionals de l’Enquesta de Discapacitat, Autonomia Personal i Situacions de Dependència (EDAD) 2008, que inclou un anàlisi detallat de la discapacitat entre la població espanyola a partir dels 6 anys, i que ha estat realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística. D’aquests 3.847.900 de persones que diuen tenir alguna discapacitat, fins a un total de 608.000 viuen soles a la seva llar.

Les dades d’aquesta enquesta indiquen també que del total de persones amb discapacitat, el 74 per cent d’elles (2,8 milions) té dificultats per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària, i la meitat d’elles, 1,39 milions, no poden realitzar aquestes activitats sense ajuda d’una altra persona. Tot i així més d’un milió de persones amb discapacitat afirmen no rebre cap tipus d’ajuda per realitzar les activitats per a les que tenen discapacitat. La mobilitat és el principal motiu de restricció d’activitat, seguit per les limitacions en la vida diària i per l’autocura d’un mateix.

Si comparem l’EDAD 2008 amb l’últim estudi sobre discapacitat realitzat pel NIE l’any 1999, podem veure que el número de persones amb discapacitat ha crescut en 320.000 persones. Tot i així, com l’increment de les persones amb discapacitat ha estat menor que el del total de la població, la taxa de discapacitat ha registrat una disminució des del 9 per cent que hi havia el 1999 fins el 8,5 per cent que hi ha ara, el 2008.

Per sexes és major el nombre de dones amb discapacitat, més de 2,3 milions, que el d’homes, que és de 1,5 milions. Per edat, en el tram dels 6 als 44 anys, les deficiències predominants (entenent per deficiència qualsevol problema en alguna estructura o funció corporal) són les mentals, que afecten a un terç de les persones amb discapacitat. En aquesta franja d’edat la taxa de discapacitat dels homes és més elevada que la de les dones. A partir dels 45 anys, en canvi passa a ser la dona la que té una taxa superior, i és quan prevalen les deficiències osteoarticulars, presents a 4 de cada 10 persones d’aquest col•lectiu. Els següents factors més importants de discapacitat són les malalties, els accidents i els problemes perinatals (causes congènites o problemes en el part).

L’enquesta inclou també un estudi de les comunitats autònomes. Les que registren un major percentatge de persones amb discapacitat vivint en elles són: Galícia (11,3%), Extremadura (11%) i Castella i Lleó (10,9%), així com les ciutats autònomes de Melilla (11,9%) i Ceuta (11,3%). Pel contrari, els menors percentatges es donen a les comunitats de La Rioja (6,2%), Cantàbria (7%) i Illes Balears (7,1%).

Per últim, destacar que l’EDAD 2008 ha investigat per primera vegada els centres residencials de persones grans, els centres específics de persones amb discapacitat i els hospitals geriàtrics i psiquiàtrics de llarga estància. Segons els resultats de l’enquesta 269.400 persones que resideixen en aquest tipus de centres afirmen tenir alguna discapacitat, o sigui el 92,7 per cent del total.