L’assistència personal regulada pel Govern català no garanteix el dret a una vida independent de les persones amb discapacitat

Dimecres, 13 d'octubre

El passat divendres, 8 d’octubre, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar l’Ordre 471/2010, de 28 de setembre, per la qual es regulen les prestacions i els i les professionals de l’assistència personal a Catalunya. ECOM, representant del col•lectiu de persones amb discapacitat física a Catalunya, aplaudeix que finalment s’hagi aprovat aquesta ordre però, tot i així, lamenta que el servei d’assistent personal estigui subjecte a crèdit pressupostari i que no sigui reconegut com un dret subjectiu per a les persones amb discapacitat. ‘L’aprovació d’aquest ordre no garanteix ara per ara una opció per promoure i fomentar la vida independent de les persones amb discapacitat’, explica Maria José Vázquez, presidenta d’ECOM, que remarca que ‘els imports màxims de la prestació econòmica d’assistència personal així com el nombre màxim d’hores són insuficients perquè una persona amb discapacitat pugui dur a terme una vida independent’.

ECOM defensa que el nombre d’hores d’atenció d’assistència personal s’hauria de definir d’acord amb el Pla d’Activitats de cada beneficiari/ària i no únicament tenint en compte el grau i nivell de dependència reconegut a cada persona, que és el que marca aquesta ordre. ‘Cada persona, en funció del seu projecte de vida, ha d’establir el seu Pla d’Activitats, i hauria de ser en funció d’aquest pla d’activitats que es fixessin el nombre d’hores d’assistència que necessita per dur-lo a terme, sense cap limitació horària’, remarca Vázquez.

Un altre problema afegit, és la qüestió del copagament. L’ordre estableix que no estan subjectes a copagament pel serveis d’assistència personal les persones amb el nivell de renda igual o inferior al 125% de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). “En el cas de les persones amb discapacitat, el copagament és inadmissible”, manifesta la presidenta d’ECOM. “En cap cas s’ha tingut en compte que una persona amb discapacitat té un greuge econòmic comparatiu de més d’un 450% de l’IRSC tal com va posar de manifest l’estudi ‘El greuge comparatiu econòmic de les persones amb discapacitat de la ciutat de Barcelona’, realitzat per l’Ajuntament de Barcelona”, matisa.

Segons el parer d’ECOM, ‘l’Administració segueix fent un esforç major per garantir el dret de les persones amb discapacitat física a viure en un recurs residencial, que per garantir el dret de les persones amb discapacitat física a tenir un assistent personal que li permeti desenvolupar el seu projecte de vida’.

La presidenta d’ECOM també expressa el seu malestar pel fet de no haver tingut una devolució a les esmenes presentades per ECOM al projecte d’Ordre, prèvia a la seva publicació definitiva, tot i haver-ho demanat al Govern català per tots els mitjans i en totes les ocasions.

ELS PUNTS A FAVOR DE LA REGULACIÓ

Malgrat totes les limitacions esmentades, ECOM reconeix l’esforç fet pel Govern català per ampliar la cobertura de la Llei 39/2096 de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, en el sentit que l’ordre incorpora la possibilitat de gaudir d’assistència personal en altres activitats de la vida diària més enllà de les formatives, laborals i/o ocupacionals. Així mateix, celebra també que es permeti que les persones valorades amb graus I i II puguin també accedir a l’assistència personal, i no únicament les persones valorades amb grau III com marcava la Llei estatal.

D’altra banda, ECOM valora també positivament l’import econòmic addicional que Catalunya aporta en el cas de la prestació econòmica d’assistència personal, una millora que ja estava contemplada en l’anterior Ordre 344/2008, que regulava la prestació econòmica d’assistència personal.

Aprovada aquesta ordre, ECOM demana al Govern català que es planifiqui una progressiva implementació i generalització de l’assistent personal, tenint en compte l’experiència i els requisits dels projectes pilot d’assistent personal, el desenvolupament dels quals s’han demostrat positius i sostenibles; especialment pel que fa els seus nivells de cobertura per tal de garantir l’assistent personal com a possible servei per a la promoció de la vida independent.

Des del 2007, a Catalunya s’estan duent a terme diferents experiències pilot d’assistència personal, una d’elles gestionada per ECOM en col•laboració amb el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, per tal d’estudiar com s’havia de definir l’assistència personal. ECOM celebra que aquestes experiències pilot s’hagin tingut en compte en la conceptualització de l’Ordre 471/2010, especialment pel que fa a la definició de la figura de l’assistent personal com també en la capacitat de decisió que es dóna a la persona amb discapacitat en l’elaboració de forma autodeterminada del seu propi Pla d’Activitats, que contempla les activitats que vol realitzar per a desenvolupar la seva vida.