ECOM també va dir AIXÒ SÍ QUE NO en contra de les retallades polítiques actives d’ocupació

El passat diumenge, 20 de maig, ECOM també va ser present a l’acte unitari de la discapacitat que es va organitzar a l’Arc de Triomf de Barcelona sota el lema ‘Això sí que no. Si ens retalleu ens abandoneu’, amb l’objectiu de defensar el dret al treball de les persones amb discapacitat i amb trastorn mental, i mostrar el rebuig a les retallades anunciades pel Govern espanyol en les polítiques actives d’ocupació, que suposen una reducció d’un 56% respecte el 2011.

Aquest acte, organitzat per DINCAT, i convocat pel Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (del qual forma part la Confederació ECOM Catalunya), juntament amb Ammfeina i Actas, va reunir més de 14.000 persones, i va comptar amb la participació de representats polítics de tots els partits parlamentaris, així com personatges de l’àmbit artístic català, periodistes..., que també van donar suport a aquesta reivindicació.

Al llarg del matí hi va haver també diverses actuacions lúdiques, algunes protagonitzades per persones amb discapacitat, i d’altres d’artistes reconeguts com Mònica Green o Mone.

La periodista Mònica Terribas va ser l’encarregada de llegir el manifest que podeu llegir a continuació:
MANIFEST
AIXÒ SÍ QUE NO. DEFENSEM EL DRET AL TREBALL DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT I DE LES PERSONES AMB TRASTORN MENTAL
La darreres decisions de les administracions públiques estan buidant de contingut totes les lleis que reconeixen els drets de les persones amb discapacitat, i estan retallant, progressivament, els ajuts per crear i mantenir els llocs de treball que hem estat capaços de crear.
Avui, els diferents estaments de l’administració pública, responsables legals de la promoció i manteniment d’aquest sistema, posen en risc les oportunitats de treball per a persones amb discapacitat d’especials dificultats.
No som espectadors, som actors conscients de la situació, responsables i proactius en allò que defensem. Per això hem aportat treball, arguments i propostes per superar aquesta situació.
Hem parlat amb totes les administracions i totes ens han respost donant-nos la raó. Però no en fem res, de la raó, si no va acompanyada d’una acció valenta i compromesa que doni prioritat a allò que és imprescindible. I, avui, mes que mai, és imprescindible protegir les persones més vulnerables, persones que mai han gaudit dels privilegis de l’opulència que ens ha dut a la situació actual i que, per tant, no tenen perquè patir–ne les conseqüències.
Catalunya, a través del seu Parlament s’ha pronunciat unànimement a favor de preservar el valor del treball per a les persones amb discapacitat. El Govern de la Generalitat també s’hi ha compromès, però fins ara no ha trobat la forma de complir aquest compromís.
El projecte de pressupostos en tràmit al Congres dels Diputats comporta una reducció del 56 per cent de la partida destinada a Catalunya a les polítiques actives d’ocupació i només cobreix el 37% del que la llei diu que hauria de cobrir. Els efectes d’aquesta reducció són demolidors per a les persones amb discapacitat o amb trastorn mental i, molt especialment, per aquelles persones amb especials dificultats d’inserció laboral.
Actualment a Catalunya hi ha més de 100 Centres Especials de Treball d’iniciativa social, gestionats per entitats sense ànim de lucre que mantenen més de 7.300 llocs de treball de persones amb discapacitat d’especials dificultats. Els pressupostos que presenta el govern espanyol posen en risc aquests Centres Especials de Treball.
A més, la reducció pressupostària prevista no garanteix ni tan sols el 50% del salarial mínim interprofessional que marca la llei, i suposa un tracte discriminatori no només per a aquestes persones sinó per Catalunya, ja que és el territori que més ha contribuït a crear aquests llocs de treball.
També s’elimina la subvenció del 75% del salari mínim interprofessional per aquells col•lectius de persones amb especials dificultats d’inserció laboral i anul•la la discriminació positiva que havien tingut fins ara. Això, comportarà la pèrdua immediata de més de 2.500 llocs de treball a Catalunya.
Per si això no fos prou, deixarà en situació crítica els programes d’inserció a l’empresa ordinària, com ara el “Treball amb Suport”, als que es destina un pressupost zero, fent-los inviables i provocant una dràstica reducció de serveis i d’entitats prestadores.
Si tot això es confirmés, es posaria en risc la cohesió social i suposaria un greu retrocés en el camí de la inserció social i laboral de les persones amb discapacitat, que encara no s’havia assolit plenament.
Perquè tenim clar el camí i el model a seguir, i perquè sabem que l’impacte de la retallada pressupostària serà devastador pels col•lectius més desafavorits i vulnerables del nostre país, exigim:
- La correcció en els pressupostos de l’Estat d’aquesta reducció del 56% anunciada, i el finançament del 50% del salari mínim interprofessional tal i com marca la llei.
- La garantia que es mantindrà el finançament dels programes i recursos d’inserció a l’empresa ordinària i el treball amb suport.
-Una acció positiva en favor dels col•lectius d’especials dificultats que eviti la discriminació, reconeixent el 75% del salari mínim interprofessional.
- L’eliminació de la congelació de les subvencions pels nous llocs de treball, i la creació d’oportunitats per a les persones amb discapacitat que volen incorporar-se al mon laboral.
- El compromís de no emprendre mesures restrictives de drets de les persones més vulnerables.
- La defensa del Model Català d’inserció laboral de les persones amb discapacitat i les persones amb trastorn mental.
- La implicació unànime de totes les administracions públiques en la negociació i l’acció, que possibiliti el progrés del model d’inserció laboral a Catalunya.
- L’estricte i democràtic compliment dels acords parlamentaris i els compromisos polítics de totes les administracions públiques.
Junts hem estat capaços de mantenir la cohesió d’un col•lectiu que ha anat avançant a base d’esforç i d’il•lusió, aportant valor a la construcció del nostre país. Volem que se’ns escolti i volem ser part activa d’aquest procés. No renunciarem a allò que la societat civil ha construït durant mes de 30 anys. AIXÒ SI QUE NO.
LES PERSONES AMB DISCAPACITAT VOLEN TREBALLAR, NO ES VOLEN QUEDAR A CASA. NO VOLEN UNA PENSIÓ, ES GUANYEN UN SALARI.