Prop de 90.000 persones defensen els drets de les persones amb discapacitat a Madrid

Dilluns, 3 de desembre

Al voltant de 90.000 persones procedents de tot Espanya van reclamar ahir diumenge als carrers de Madrid que es respectin els drets de les persones amb discapacitat i les seves famílies, en una multitudinària marxa convocada pel Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi), a la qual es van adherir desenes d'entitats, entre elles ECOM. L'acte va concloure amb les paraules de Yannis Vardakastanis, president del Fòrum Europeu de la Discapacitat, i del president del Cermi, Luis Cayo Pérez Bueno, així com amb la lectura d'un manifest per part de diverses persones amb discapacitat, en el qual el col • lectiu va fer "una crida de socors massiva".

Sota el lema 'SOS Discapacitat. Drets, Inclusió i Benestar a Excepte ', la marxa, que va transcórrer en un ambient festiu i reivindicatiu, va partir a les 12.00 hores des del carrer Goya cantonada amb Príncipe de Vergara i va finalitzar en els Jardins del Descobriment, a la Plaça de Colom, que va quedar desbordada i no va donar l'abast per acollir els milers de persones que, tot i les baixes temperatures, van sortir al carrer per reclamar els seus drets.

Vardakastanis va apel • lar a "altres solucions" per sortir d'aquesta crisi, provocada pels governs i els bancs, però que afecta, però, als més desfavorits. Per això va destacar la importància de la unitat i de sortir junts al carrer, com va passar aquest fred diumenge a Madrid.

"Si estem units, guanyarem aquesta batalla", ha insistit Vardakastanis, que va recordar al moviment espanyol de la discapacitat que no està sol, perquè té el suport del sector europeu de la discapacitat, que també aquest diumenge va protagonitzar marxes en defensa dels seus drets.

PACTE D'ESTAT PER LA DISCAPACITAT

Per la seva banda, el president del Cermi va ser l'encarregat de tancar l'acte, que va acabar amb una solta de globus i amb una crida als polítics per impulsar un "pacte d'Estat per la discapacitat": Pérez va agrair la seva presència als "més de 50.000 assistents", que van aconseguir que la madrilenya plaça de Colón estigués "a vessar" i que es veiés que a Espanya "hi ha ciutadania" i "societat civil organitzada".

"Subidón, subidón", va cridar Pérez, qui va tenir també paraules d'agraïment per als 800 voluntaris que van aconseguir que els 500 autobusos arribats de tot Espanya i les desenes de milers de persones que van omplir els carrers del centre de Madrid ho fessin sense incidents.
Referent a això, el president del Cermi va dir que la propera marxa serà, "potser", a Brussel•les o a Berlín, "perquè la senyora Merkel s'assabenti que hi ha 80 milions de persones amb discapacitat a Europa i que no es pot asfixiar als països, que s'ofeguen ".
Pérez va demanar un "Pacte d'Estat" als principals partits polítics per assegurar els drets dels quatre milions de ciutadans amb discapacitat que viuen a Espanya fins a l'any 2020.

MANIFEST

Conduït pel periodista amb discapacitat física Juan Antonio Ledesma, que ja gairebé sense veu va recordar als polítics que a les persones amb discapacitat no els agraden "les tisores", el punt final de la marxa va comptar, com a plat fort, amb la lectura del manifest elaborat pel Cermi.

La proclama va tenir com a fil conductor la crida de "socors massiva", un "SOS" alt i clar, del col•lectiu als polítics: "Llancem en vigílies del nostre Dia Internacional i Europeu un SOS col•lectiu, una trucada de socors massiva, corejada per milers de dones i homes, amb discapacitat i sense, ja que el que hem aconseguit en termes de drets, inclusió i benestar en aquests últims 30 anys, encara molt insuficient i encara molt precari, amenaça ruïna ", diu el text.

"Havíem de estar celebrant una festa, i ens veiem en l'obligació d'assistir a un duel", prossegueix el document, llegit per Teresa Perales, usuària de cadira de rodes, Luis Castro, jove amb síndrome de Down, Laura López, jove amb discapacitat auditiva, Mercedes Pérez, representant de l'àrea de Gènere del Cermi, també amb discapacitat auditiva; María José Alonso, mare d'una persona amb autisme, i Alicia Villarejo, nena amb discapacitat visual.
I és que les milers de persones amb discapacitat que es van concentrar aquest diumenge a Colom es neguen "a desaparèixer" i per això es "rebel • len", això sí, "pacífica i constructiva", tot i que "amb la contundència del que té raons i motius de sobres ".

El document redactat pels ciutadans amb discapacitat argumenta que els últims han estat anys "de polítiques tòxiques i de decisions socialment cruels, en tots els nivells-europeu, nacional, autonòmic i local-, que semblen encebar amb els més fràgils"

Aquestes "polítiques tòxiques", assegura el manifest, "estan acabant de ple amb les encara humils cotes d'inclusió i participació assolides per les persones amb discapacitat i les seves famílies amb tant esforç en aquestes últimes dècades".

Els ciutadans amb discapacitat reconeixen haver estat "pacients" fins ara, però això no suposa, subratllen, que siguin "passius ni menys encara, submisos". "Ser pausats", asseveren, "no vol dir que tolerem agressions com les que s'estan produint".

AGRESSIONS

Entre aquestes agressions, denuncien, hi ha el "incompliment sistemàtic i estructural" de moltes de les lleis aprovades per defensar els seus drets, l'augment de la pobresa i l'exclusió, de per si alta, entre les persones amb discapacitat, que s'enfronten a més a un sobrecost de fins al 40% a l'hora d'adquirir els mateixos productes i serveis que els altres ciutadans, i l '"abandonament" dels suports per a la família.

El treball és també una font de preocupacions per al col • lectiu, que sap que més de 60.000 llocs de treball dels 2.000 centres especials que hi ha a tot Espanya "poden desaparèixer demà mateix, per la reducció dràstica dels suports públics".

"Aquest mateix risc", afegeix el text, "corre l'ocupació en l'entorn ordinari, que decreix cada mes que passa, o el treball amb suport, que subsisteix com pot, gairebé ajuda oficial".
Al costat del treball i la família, el sector de la discapacitat es queixa de l'accessibilitat, que, al seu parer, té encara molt a millorar.

"Només cal citar la vergonya d'una llei de propietat horitzontal que tanca encara a casa seva milers de persones amb discapacitat i majors, per als que el seu habitatge no és una llar sinó una presó", diu la proclama, que relata també la decepció del sector davant l'aplicació de la Llei de Dependència.

Molt té, igualment, de millorar el parer del col • lectiu de la discapacitat el sistema educatiu, ja que en ell "la inclusió real de l'alumnat amb discapacitat és només una mera declaració, sense traducció pràctica ni contingut efectiu en la major part de les ocasions, i que condicionarà per mal tota la vida de la persona amb discapacitat ".

La "absència d'un veritable espai sociosanitari, tan proclamat com inexistent", la desaparició dels programes d'atenció primerenca per a nens amb discapacitat, una prestació ortoprotètica "obsoleta i pobra" i la doble exclusió que viuen les dones i nenes amb discapacitat, especialment les residents en el medi rural, són altres dels aspectes que denuncia el manifest.
La proclama, titulada 'SOS discapacitat. Drets, Inclusió i Benestar a Excepte ', finalitza amb una afirmació de drets i amb un avís: "Hem deixat de ser les víctimes fàcils de la història i de la vida en societat, per ser també coprotagonistes d'aquesta. Per això ens mobilitzem ".

Font: Crònica Social