La despesa en serveis socials s'ha reduït 478 milions d'euros anuals entre 2010 i 2012

La despesa anual del conjunt de les autonomies en serveis socials s'ha reduït un 3,64% entre 2009 i 2012, el que en termes absoluts significa un pressupost de 478 milions d'euros menys cada any, segons l'Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials, que sosté també que en el mateix període de temps el nombre de beneficiaris d'aquests serveis ha passat de cinc a més de set milions a tot Espanya.
Les dades procedeixen de diferents indicadors de les administracions públiques que l'esmentada associació ha creuat i tractat per obtenir l'índex DEC, un informe que intenta mesurar i avaluar el desenvolupament de les estructures i pressupostos del Sistema de Serveis Socials.
L'índex DEC valora tres aspectes en el desenvolupament dels serveis socials: drets i decisió política, rellevància econòmica i cobertura de prestacions i serveis, desglossats en diversos indicadors que es nodreixen, tots ells, de fonts oficials.
Segons ha explicat en roda de premsa José Manuel Ramírez, president dels directors i gerents de serveis socials, el treball conclou que el desenvolupament d'aquests serveis és a Espanya, en general, "feble", i constata les "extraordinàries diferències" que hi ha entre CA.
Quant a la primera qüestió, la de la debilitat dels serveis socials, l'informe revela que només Navarra arriba a un nivell de desenvolupament alt d'aquests serveis.
Amb un nivell mitjà li segueixen País Basc i la Rioja, després de les que se situen, amb una puntuació mitjana baixa, Castella i Lleó, Cantàbria, Astúries, Catalunya, Castella-la Manxa i Aragó.
Extremadura i Balears obtenen qualificació de "feble", mentre que el desenvolupament dels serveis socials a Andalusia, Galícia, Múrcia, Canàries, Madrid i València es qualifica d '"irrellevant" i se situa així a la cua de totes les autonomies.
DESPESA

Pel que fa a l'evolució de la despesa en serveis socials, l'índex assenyala que un total de set comunitats ho han incrementat durant aquests anys (2009-2012) i que les 10 restants ho han reduït.
En concret, les autonomies que han augmentat la despesa en serveis socials en aquest període han estat València, Astúries, La Rioja, Madrid, Catalunya, Múrcia i Cantàbria.
El fet que entre elles figuren 03:00 posicionades a la cua pel que fa al nivell dels seus serveis socials (Comunitat Valenciana, Madrid i Múrcia) pot ser degut, en opinió de Ramírez, que partien d'una situació realment dolenta que no és possible solucionar o millorar considerablement en quatre anys.
DESIGUALTATS
Un altre aspecte destacat en la presentació de l'Índex DEC pel president dels directors de serveis socials va ser el de la desigualtat d'aquests serveis en les CCAA, cosa que, va dir, es pot veure en indicadors com el de nombre de places residencials o d'acollida.
Així, va exemplificar, si a Castella i Lleó hi ha una plaça residencial per cada 22,67 persones amb discapacitat, i una en centre ocupacional o centre de dia per cada 15,90 ciutadans en la mateixa situació, a Astúries només hi ha una per cada 150 , 74 i 58,51, respectivament.
D'altra banda, tant Ramírez com Gustavo García, coordinador de l'informe, han assenyalat que la descentralització i el protagonisme local són "determinants", tant en eficàcia com en eficiència en matèria de serveis socials.
D'aquesta manera, van argumentar, les quatre CA amb millors resultats (Navarra, País Basc, la Rioja i Castella i Lleó) tenen un alt nivell de descentralització i un gran protagonisme local, el que fa pensar que la reforma que prepara el Govern sobre la Administració local no serà l'eficaç que considera l'Executiu.

Font: Crónica Social