S’estableixen les bases per crear un catàleg únic per a tota Espanya de productes ortoprotèsics

El Consell de Ministres va aprovar el passat 2 de novembre, a instàncies del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, el Projecte de Reial decret pel qual es fixen les bases per establir els imports màxims de finançament en ortoprotesi. Amb anterioritat a aquesta norma, cada Comunitat Autònoma establia el seu propi catàleg d’ortoprotesi, la qual cosa donava lloc a importants diferències. Amb aquest acord, el ciutadà accedirà al mateix producte, amb el mateix import màxim de finançament, amb independència d'on visqui.
Aquest Projecte de Reial decret estableix les bases per desenvolupar amb posterioritat, mitjançant ordres ministerials, els aspectes que contempla. No obstant això, només l'aplicació dels imports màxims de finançament a tota la prestació ortoprotèsica a la qual obre la porta aquest projecte suposaria, segons càlculs del Govern, una disminució del cost sanitari d'uns 53 milions d'euros.
La prestació ortoprotèsica consisteix en la utilització de productes sanitaris, implantables o no, la finalitat dels quals és substituir total o parcialment una estructura corporal (per exemple, una pròtesi de mà o dempeus) o bé corregir o facilitar la seva funció (un collet, unes crosses o una cadira de rodes). Els productes ortoprotèsics de dispensació ambulatòria ja estaven sotmesos a aportacions de l'usuari en moltes comunitats autònomes. Això sí, com argumenta el Govern, “cadascuna l'establia de manera diferent, la qual cosa provocava desigualtats entre els ciutadans en funció d'on residien: cada Comunitat Autònoma tenia el seu propi catàleg, la qual cosa generava una gran disparitat entre Comunitats, tant en contingut, preus, sistema de provisió i tipus d'aportació de l'usuari”.
Entre els aspectes més importants regulats en aquest Projecte de Reial decret estan els següents:

- Establiment d'un catàleg comú. Recollirà el contingut de la prestació ortoprotèsica suplementària ambulatòria que, com a mínim, han d'oferir totes les Comunitats Autònomes, Ingesa i mutualitats de funcionaris.
- Creació de l'Oferta de productes ortoprotèsics del Sistema Nacional de Salut (SNS). Determinarà el conjunt de productes susceptibles de ser finançats pel SNS. Només seran finançats els productes que les empreses ofereixin al SNS d'acord als criteris establerts, i el seu preu no podrà superar l'import màxim de finançament. La norma estableix criteris per a la inclusió de productes ortoprotèsics en l'Oferta i les bases del procediment d'oferta.

- Imports màxims de finançament. És la quantia màxima que es fixarà per a cada tipus de productes, a l'efecte del seu finançament pel SNS, incloent, si escau, l'aportació de l'usuari.

- Aportació de l'usuari. El sistema es regirà per les mateixes normes que regulen la prestació farmacèutica, però amb diferents límits, encara per establir. Hi haurà tres tipus d'aportació. Estaran exempts els productes que no siguin de dispensació ambulatòria, com els implants quirúrgics. A més, quedaran exempts els casos que contempla el Reial decret-llei 16/2012 (aturats de llarga durada que hagin perdut el dret a percebre el subsidi, perceptors de rendes d'integració social, de pensions no contributives, persones amb discapacitat beneficiàries del sistema de prestacions previst en la llei d'integració social de les persones amb discapacitat, afectats per la síndrome tòxica, etc.). Tindran aportació reduïda d'un 10% del preu d'oferta els productes destinats a patologies més greus i més costosos.
CARTERA SUPLEMENTÀRIA
La regulació de la prestació ortoprotèsica, juntament amb els dietoteràpics, el transport sanitari no urgent i els medicaments formen part de la cartera comuna suplementària que el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat està configurant juntament amb les Comunitats Autònomes. Es tracta de prestacions que, en certs casos, requereixen, com fins ara, d'una aportació de l'usuari. Aquesta aportació s'està fixant i unificant.
Farmàcia ha estat el primer àmbit on s'han incorporat criteris d'equitat en l'aportació dels usuaris, la qual cosa, segons informa el Govern, ja ha suposat un estalvi de 636 milions d'euros en els primers tres mesos d'aplicació. En el cas dels dietoteràpicos, el Butlletí Oficial de l'Estat va publicar el passat 3 de novembre l'ordre ministerial que estableix un factor comú de facturació de la prestació amb productes dietètics. La mesura permetrà calcular l'import de facturació de cadascun dels productes inclosos en l'oferta de productes dietètics del Sistema Nacional de Salut. D'aquesta manera, es pretén fomentar l'equitat en l'accés a aquests productes, doncs fins ara aquest factor era diferent en cada Comunitat Autònoma.

Quant al transport sanitari no urgent, el Ministeri i les Comunitats Autònomes estan en una fase tècnica per fixar les aportacions, els límits i els casos que quedarien exempts d'aportació. Per a finals d'any podrà estar aprovada per la Comissió de Prestacions del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut la cartera de serveis suplementària.