Victòria judicial contra la discriminació de les persones amb diversitat funcional

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat nuls els articles 2 i 7 de l'Ordre ASC/471/2010 que regula l'assistència personal a Catalunya "pel que fa a les persones sense capacitat d'autodeterminació, o de les persones amb discapacitat de grau III, i en la mesura que limita les prestacions d'assistència personal a les persones d'edat compresa entre els 16 i els 64 anys d'edat o les persones discapacitades per causa física, sensorial o sord ceguesa "

L'Oficina de Vida Independent (OVI), entitat formada per persones amb diversitat funcional que autogestionen assistència personal per fer vida independent, havia presentat recurs al TSJC contra aquesta ordre en entendre que aquesta norma discrimina els menors de 16 anys, els majors de 64 i les persones amb diversitat intel•lectual, mental o psíquica, ja que els impedeix l'accés a l'assistència personal, únic recurs que els possibilitaria portar a terme les activitats quotidianes dins de la comunitat, evitar l'ingrés en residències i no dependre del voluntarisme familiar.

Ara, el TSJC ha sentenciat que aquest suport social ha d'oferir a totes les persones amb diversitat funcional que tinguin necessitat, independentment de la seva edat, tipus de diversitat o grau de dependència.

No obstant això, la OVI anuncia que presentarà recurs al Tribunal Suprem pel que fa als articles que promouen l'internament de les persones amb diversitat funcional. I és que l'ordre de la Generalitat estableix un màxim de 1.300 € / mes per contractar assistència personal quan, segons la memòria econòmica de la Cartera de Serveis 2010-11, l'Administració es gasta 3.200 € / mes de mitjana per cada plaça residencial per persones amb diversitat física i més de 3.600 € / mes en casos de diversitat intel • lectual.

Així, moltes persones amb diversitat funcional es veuen obligades a ingressar en una residència pel fet que si volen romandre a casa l'Administració no dedica els mateixos recursos que per tancar-les en una institució. No es tracta, doncs, d'un problema d'insuficiència financera, sinó d'orientació de la inversió cap a models que garanteixin les llibertats i drets fonamentals de les persones amb diversitat funcional, tal com estableix la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat acordada per l'ONU i ratificada per Espanya.
Font: Oficina de Vida Independent de Barcelona