Tots els edificis de nova construcció hauran de ser accessibles

El Consell de Ministres va aprovar el passat 19 de febrer un reial decret pel qual es modifica el Codi Tècnic de l'Edificació que suposa regular, a nivell estatal, unes condicions bàsiques d’accessibilitat i d’ús d’edificis que evitin la discriminació de ciutadans amb algun tipus de discapacitat a l’hora d’accedir i d’utilitzar instal·lacions, edificis o locals, tant públics, com privats.

Es tracta d’establir un referent mínim comú d’àmbit estatal que garanteix la igualtat i la no discriminació de les persones que resideixen en les diferents Comunitats Autònomes. D’aquesta manera, les modificacions que s’incorporen en el Codi Tècnic de l'Edificació s’han elaborat segons el mandat de la Llei d'Igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, de 2003.

Aquesta Llei estableix al seu article dècim i en la seva disposició addicional novena que el Govern regularia unes condicions bàsiques d’accessibilitat, sense perjudici de les competències atribuïdes a les Comunitats Autònomes i a les corporacions locals.

D’aquesta manera, el Codi Tècnic de l'Edificació -una normativa estatal pionera i referent internacional que estableix unes exigències necessàries sobre l’eficiència energètica i la protecció davant el soroll als edificis- s’amplia i s’enriqueix, incorporant una demanda dels col·lectius de persones discapacitades. El Codi es va aprovar en 2006 i la seva entrada en vigor plena es va produir el 2009.

Així, el Codi Tècnic de l'Edificació estableix a partir d’ara unes condicions mínimes d’accessibilitat aplicables a totes les noves construccions. No obstant això, l’objectiu d’aquesta normativa és assolir una accessibilitat real i total i, d’aquesta forma, s’abordarà la seva aplicació en els edificis i patrimoni que ja existeixen. Aquest és el punt de partida amb què abordarà els futurs treballs|feines la Comissió d'Accessibilitat, que forma part de la Comissió Tècnica del Codi Tècnic de l'Edificació.

Les mesures sobre seguretat d’utilització que ja regulava el Codi Tècnic de l'Edificació s’amplien per tenir en compte el seu ús per part de persones discapacitades. És el cas d’elements arquitectònics com|com a escales, desnivells, rampes, il·luminació mínima o reducció del risc d'atrapament.

En cas d’incendi, per exemple, s’incorporen noves exigències que les persones amb discapacitat puguin abandonar l’edifici o assolir zones segures, com la creació de zones de refugi, ascensors i sortides d’emergència accessibles.

La modificació del Codi elimina també l’anomenada accessibilitat "de segon nivell" que permetien algunes normatives autonòmiques menys estrictes, que creaven itineraris denominats "practicables". A partir d’ara, només es descriu com a únic i obligatori un "itinerari accessible" que ha de complir les condicions necessàries per a la mobilitat de les persones.

El principi d'"accessibilitat per a tots" amplia el nombre de col·lectius beneficiats per aquestes novetats en el Codi Tècnic de l'Edificació: a més de les persones que es desplacen en cadira de rodes o els invidents, aquesta normativa bàsica incorpora necessitats d'altres usuaris com els majors, les persones amb mobilitat reduïda o els ciutadans amb discapacitat auditiva o cognitiva.

En aquest sentit, el document bàsic d’accessibilitat preveu i incorpora una altra sèrie de mesures específiques com|com a aquestes:

Condicions dels habitatges específics per a persones amb discapacitat auditiva, places reservades en locals o en espectacles, o sistemes de bucle d’inducció magnètica en taquilles o taulells d’informació.

Punts de trucada i atenció accessible en edificis públics.

Contrasts visuals perquè les persones amb alguna discapacitat visual els puguin percebre.

Paviments tàctils en la senyalització d’elements potencialment perillosos (arrencades|engegades d’escales, desnivells, escala, etcètera), en itineraris de les vies públiques o en els punts d’atenció accessible en edificis públics.

Senyalització d’alerta a les sortides de vehicles d’aparcaments públics

El Ministeri d'Habitatge ha consensuat aquest text avui aprovat pel Consell de Ministres entre tots els col•lectius implicats i les Comunitats Autònomes.

El Ministeri va presentar el 2008 l’esborrany als col·lectius afectats, als agents de l’edificació implicats i a Administracions públiques. Recollides nombroses al·legacions i propostes, fa un any es va formar un grup de treball que al llarg de 2009 va treballar intensament per assolir el consens tècnic necessari, i ha informat, a més, les Comunitats Autònomes dels acords que ha anat adoptant.

Aquest grup de treball ha estat format per representants del Ministeri d'Habitatge, del CERMI, de l'Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i dels col·lectius d’arquitectes, aparelladors i promotors.

Font: Solidaridad Digital