Drets de les dones i nenes amb discapacitat
Considerem que les dones i les nenes amb discapacitat estem subjectes a múltiples formes de discriminació i, en aquest sentit, tal com estableix l'article 6 de La Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, reivindiquem que els estats han d’adoptar mesures per assegurar que les dones i les nenes amb discapacitat podem gaudir de tots els drets plenament i en igualtat de condicions. Així mateix, cal prendre totes les mesures pertinents per assegurar el ple desenvolupament, avançament i potenciació de la dona, amb el propòsit de garantir-li l'exercici i el gaudí dels drets humans i les llibertats fonamentals.
Entenem que cal tenir en compte i examinar com l'existència de diferents categories de discriminació, construïdes socialment i culturalment (entre les que es troben les derivades de la situació econòmica, la racialització, la situació administrativa, la classe social, l'edat, l'orientació sexual, la nacionalitat, la religió i la cultura), interactuen en múltiples, i sovint simultanis, nivells, contribuint amb això a una sistemàtica desigualtat social. La confluència d'aquests factors (que defineix el concepte d'interseccionalitat), en les dones i nenes amb discapacitat, té un efecte multiplicador que potencia la discriminació experimentada. Per tant, s'agreugen les vulnerabilitats associades a la violència de gènere i les seves conseqüències psicològiques.
Reivindiquem les dones amb discapacitat física i/o orgànica com a agent actiu de la comunitat i en la construcció de polítiques públiques feministes, especialment en el sistema de cures. Les dones amb discapacitat física i/o orgànica existim i transformem realitats, polítiques i ciutats perquè cuidin de tothom. Sense nosaltres i sense accessibilitat, no hi ha ciutats cuidadores.
Apostem per polítiques adreçades a eradicar les discriminacions i desigualtats que patim les dones amb discapacitat a l'àmbit laboral, tant vers els homes amb discapacitat com amb la resta de les dones: bretxa salarial, sostres de vidre... Demanem igualtat salarial entre homes i dones també dins l'àmbit de la discapacitat, on aquesta discriminació es reprodueix i es perpetua.
Reivindiquem la incorporació de l'assistència personal en el procés de repensar les polítiques públiques de la cura i la conciliació com una via clau per a la nostra autonomia i per a la igualtat de gènere. En els casos de dones amb discapacitat física i/o orgànica que tenim necessitat de suport d'una tercera persona, si no podem accedir a l'assistència personal estem més exposades a violències masclistes per part de la nostra parella, l'entorn familiar o institucional, ja que no podem decidir qui accedeix al nostre cos i a la nostra intimitat
Apostem per l'eradicació del capacitisme, l'estigmatització i la discriminació a totes les facetes de la vida, com a eix bàsic per millorar la nostra salut física i mental, especialment en el cas de les dones amb discapacitat qui solem presentar resultats sanitaris més deficients.
Article 6 de La Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat