Espanya necessitarà 261.000 cuidadores més fins el 2030, segons estableix un estudi de la Secretaría de Estado de Derechos Sociales

L'estudi constata la necessitat d'una transformació estructural del sector de les cures basada en més inversió, millors condicions laborals i un model d'atenció més comunitari i menys dependent de les cures informals.

La Secretaría de Estado de Derechos Sociales, dependent del Ministerio de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2030, ha publicat recentment l'estudi “Estimació de necessitats de treballadores de cures de llarga durada a 2030”, on analitza l'evolució de la demanda de treballadores en el sector de cures de llarga durada a Espanya i projecta diferents escenaris de necessitats fins a 2030.

L'estudi emfatitza que l'envelliment de la població és un desafiament que no pot ser ignorat, i que és necessari actuar de manera urgent per a professionalitzar, dignificar i finançar el sector de les cures. I constata que aquest és un sector clau per al benestar social i requereix una transformació estructural basada en més inversió, millors condicions laborals i un model d'atenció més comunitari i menys dependent de la cura informal.

A continuació presentem els principals plantejaments i conclusions que estableix aquest estudi.

Context i diagnòstic

• A Espanya hi ha més de 1,6 milions de persones amb dependència reconeguda i s'espera que aquesta xifra creixi a causa de l'envelliment de la població.
• Actualment, el sector de cures està sostingut principalment per dones en condicions laborals precàries i amb salaris baixos.
• La inversió pública en cures de llarga durada és baixa en comparació amb la mitjana de l'OCDE, amb un dèficit de més de 11.000 milions d'euros anuals.

Escenaris projectats per a 2030

L'estudi planteja quatre escenaris diferents que exploren possibles evolucions del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) en funció de dues variables clau: cobertura (nombre de persones ateses) i model d'atenció (major o menor pes dels serveis professionals i comunitaris enfront de la cura familiar). Cada escenari té implicacions diferents en termes d'inversió, personal requerit i model de cures.

1. Escenari continuista (tendència actual)
o Es necessitaran 751.300 treballadores (+53%).
o S'atendria 2.055.172 persones.
2. Escenari de cobertura universal (s'atén a totes les persones que ho necessitin)
o Es requeriran 904.500 treballadores (+85%).
o S'atendria 2.473.554 persones.
3. Escenari continuista comunitari (més serveis professionals i comunitaris)
o Es necessitaran 868.900 treballadores (+77%).
4. Escenari universal comunitari (cobertura total amb més serveis comunitaris)
o Es necessitaran 1.129.200 treballadores (+131%).

Reptes i accions proposades

L'estudi identifica tres grans reptes en el sistema de cures de llarga durada a Espanya i proposa una sèrie d'accions per a garantir la seva sostenibilitat, millorar la qualitat de l'atenció i dignificar les condicions laborals de les treballadores del sector.

Reptes principals

L'estudi identifica tres grans reptes en el sistema de cures de llarga durada a Espanya i proposa una sèrie d'accions per a garantir la seva sostenibilitat, millorar la qualitat de l'atenció i dignificar les condicions laborals de les treballadores del sector.

1. Escassetat de treballadores i dèficit de personal qualificat

• Actualment hi ha 489.900 treballadores en el sector de cures de llarga durada. En 2030, segons l'escenari més optimista, es necessitaran més de 1,1 milions, la qual cosa suposa un augment del 131%.
• Existeixen dificultats per a trobar professionals qualificades, la qual cosa ja està afectant la cobertura del SAAD en comunitats autònomes i proveïdors de serveis.
• La cura segueix sense estar socialment valorat, la qual cosa fa que el sector sigui poc atractiu per a noves treballadores.

2. Precarietat laboral i falta de reconeixement professional
• El 80% de les treballadores del sector són dones, moltes d'elles en situació de vulnerabilitat.
• Salaris baixos: el sector d'atenció domiciliària percep un 35% menys per hora treballada en comparació amb la mitjana del mercat laboral.
• Contractes precaris: el 36,8% de les treballadores té contractes a temps parcial i el 10,2% contractes eventuals.
• Altes exigències físiques i emocionals, amb 47% de treballadores exposades a riscos per a la seva salut i 2,5 vegades més possibilitats de treballar en horaris nocturns o en diumenge.

3. Falta d'inversió pública i sostenibilitat del sistema
• Espanya inverteix 0,85% del PIB en cures de llarga durada, mentre que la mitjana de l'OCDE és del 1,55%.
• Es necessitarien 11.152 milions d'euros més a l'any només per a aconseguir la mitjana d'inversió en l'OCDE.
• La demanda de cures de llarga durada augmentarà dràsticament: en 2050 hi haurà gairebé 6 milions de persones majors de 80 anys a Espanya, el doble que en l'actualitat.
• És necessari reduir la dependència de la cura familiar no remunerada i avançar cap a un model d'atenció més professionalitzat i comunitari.

Accions proposades

Per a afrontar aquests desafiaments, l'estudi proposa una sèrie de mesures dividides en tres àrees clau: millora de l'ocupació, major inversió pública i reforma del model de cures.

Millora de les condicions laborals i reconeixement professional

1. Augment de salaris i reducció de la precarietat laboral
• Equiparar els sous del sector al salari mig nacional.
• Garantir contractes estables i a jornada completa.
• Millorar la protecció social, incloent-hi pensions dignes per a les treballadores de cures.

2. Formació i professionalització del sector
• Creació de nous itineraris de formació professional i certificacions especialitzades en cures de llarga durada.
• Adaptació dels programes formatius a les necessitats emergents, com l'envelliment actiu i l'atenció personalitzada.

3. Millorar les condicions de treball
• Reduir la càrrega física i emocional del treball mitjançant la introducció de noves tecnologies i suports ergonòmics.
• Garantir descansos adequats i evitar jornades excessives.

Major inversió pública i sostenibilitat del SAAD

1. Increment del finançament estatal
• Augment progressiu de la inversió en el SAAD per a reduir la bretxa de 11.152 milions d'euros amb l'OCDE.
• Creació de fons específics per a la contractació de noves treballadores i per a la modernització d'infraestructures.

2. Revisió del sistema de finançament
• Implementar noves fórmules de finançament mixt que combinin inversió pública i privada.
• Descentralització de recursos, garantint que les comunitats autònomes comptin amb fons suficients per a ampliar la cobertura.

3. Incentius per a atreure a noves treballadores
• Subvencions i beneficis fiscals per a atreure a professionals al sector.
• Polítiques de conciliació per a treballadores de cures (per exemple, permisos retribuïts i flexibilitat horària).

• Reforma del model de cures: més serveis comunitaris i menor dependència de la cura familiar

4. Promoció d'un model de cures basat en la comunitat
• Avançar cap a un sistema on les persones puguin rebre cures en la seva llar o en entorns familiars, reduint la dependència de residències.
• Reforçar els serveis d'atenció domiciliària i centres de dia com a alternativa a la institucionalització.

5. Reducció del pes de la cura familiar no remunerada
• Redissenyar la Prestació Econòmica per a Cura Familiar (PECF) per a reduir el seu ús i fomentar alternatives professionalitzades.
• Fomentar la contractació de personal professional en lloc de sobrecarregar als familiars.

6. Creació de nous serveis comunitaris
• Desenvolupament de models alternatius d'habitatge amb suports, com el cohousing per a persones majors.
• Enfortiment de xarxes de suport veïnal i comunitari per a evitar l'aïllament de les persones en situació de dependència.

7. Ús de tecnologia per a millorar la qualitat del cuidat
• Implementació de solucions digitals i domòtiques per a facilitar el treball de les professionals i millorar l'autonomia de les persones dependents.

Accions institucionals en marxa

Per a començar a abordar aquests reptes, l'estudi destaca dues iniciatives clau, que estan començant a ser impulsades pel Ministerio de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2023. D'una banda, la creació d'un grup de treball amb les comunitats autònomes per a analitzar el dèficit de treballadores i proposar solucions laborals; i, per l'altre, formació d'una comissió interministerial per a dissenyar i executar el canvi de model de cures i garantir la sostenibilitat del sistema.

Podeu llegir l'estudi complet en aquest enllaç.