RADAR ECOM 2023: el dret a la mobilitat i el dret a l’accessibilitat tornen a encapçalar el rànquing de drets més vulnerats

Consulteu al nostre web la que és ja la 4a edició del nostre informe anual de vulneracions de drets a les persones amb discapacitat física i/o orgànica, que publiquem anualment. 

L’informe Radar ECOM 2023 ha analitzat un total de 226 vulneracions de drets, que ECOM vam detectar a través del nostre servei de consultes (100 vulneracions) i a través de l’enquesta de vulneracions de drets que realitzem anualment (126 vulneracions). El 44% d’aquestes vulneracions detectades estan relacionades amb la mobilitat i l’accessibilitat, el que posa en evidència que l’accessibilitat és la gran problemàtica que dificulta i/o priva que les persones amb discapacitat física i/o orgànica puguin exercir els seus drets en igualtat de condicions i oportunitats, a més que és una problemàtica que és present de manera transversal en tots els drets analitzats.  

De les 226 vulneracions detectades, el 67% han tingut lloc a la província de Barcelona, el 15% a la de Tarragona, el 7% a la de Lleida i el 6% a Girona.  

Quant al gènere, el 52% de les persones que han patit aquestes vulneracions són dones, el 42% homes, un 2% són persones no binàries, i d’un 4% de les persones es desconeix aquesta dada. Pel que fa a l’edat, les franges d’edat més afectades per les vulneracions de drets són de 35 a 49 anys (32% de les vulneracions) i de 50 a 64 anys (de 50 a 64 anys). En l’informe s’ha observat també que les persones amb més estudis són les que més vulneracions han patit, dada que ens fa pensar que molt possiblement quants més estudis es tenen  més eines i coneixements té la persona per identificar les vulneracions que es pateixen així com per fer valer els seus drets.  

Els tres drets més vulnerats: dret a la mobilitat i el transport, dret a l’accessibilitat i dret a l’habitatge 

En l’informe Radar ECOM 2023 els tres drets més vulnerats han estat el dret a la mobilitat i al transport (27% de les vulneracions detectades); el dret a l’accessibilitat (17%); i el dret a l’habitatge (16%). Cal fer esment que en tots tres drets les principals problemàtiques detectades tenen a veure amb la manca d’accessibilitat, posant-se en evidència que l’accessibilitat és una problemàtica transversal que afecta a tots els àmbits de la vida d’una persona.  

Destacar també que el dret a la mobilitat i el transport, i el dret a l’accessibilitat repeteixen per tercer any consecutiu en el rànquing dels tres drets vulnerats. L’únic informe en què no van estar dins d’aquest rànquing va ser el primer Radar ECOM, perquè es realitzar en l’any de la pandèmia, quan les persones no podien sortir al carrer. 

Una novetat de l’informe Radar ECOM 2023 és que el dret a l’habitatge ha entrat per primer cop en el rànquing dels tres drets més vulnerats (un 16% de les vulneracions analitzades), ocupant la tercera posició. Respecte l’informe Radar ECOM 2022, les vulneracions en relació al dret a l’habitatge han augmentat 7 punts percentuals. Amb això es posa en evidència que la dificultat per accedir a un habitatge digne que afecta al global de la població –sent avui una de les problemàtiques socials més grans– també afecta a les persones amb discapacitat física i/o orgànica i, de fet, la problemàtica és més complicada encara doncs no tenen només la necessitat de poder trobar un habitatge assequible sinó que també ha de ser accessible, i el parc disponible d’habitatge accessible a Catalunya és molt reduït.  

Aquest fet és molt preocupant perquè si no és possible accedir a un habitatge, les persones amb discapacitat física i/o orgànica es poden veure abocades a haver de viure en centres residencials quan potser el seu desig és viure de forma independent dins la comunitat, un dret que els és reconegut a la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat de l’ONU. Així mateix la manca d’habitatge accessible i assequible esdevé un fre per al desenvolupament de les estratègies de desinstitucionalització que les Administracions públiques diuen voler impulsar.  

L’Administració pública segueix sent la principal vulneradora de drets 

L’Administració pública segueix sent un any més la principal vulneradora de drets, en els 66% dels casos analitzats, una xifra que està 7 punts percentuals respecte les dades de l’any anterior.  

En segon lloc dels agents vulneradors trobem les empreses i entitats privades (entenent empresa com aquell espai on es duu a terme una activitat professional, així com prestacions de béns i serveis, com poden ser els mercats, els comerços i la restauració) amb el 25%, seguit dels particulars amb el 9%.  

Els principals llocs on s’han produït vulneracions de drets són els espais i les instal·lacions públiques, que concentrem més del 80% dels casos, fet que suposa un increment de més del 20% respecte l’any 2022. Entenem per aquests espais els edificis d’atenció presencial i també les diferents pàgines web i plataformes telemàtiques existents. Per contra, els espais on menys vulneracions hem detectat han estat els espais privats.  

Més de la meitat de les vulneracions patides no es denuncien  

Un any més s’ha constatat que la infradenúncia és un problemàtica persistent, donat que de les 226 vulneracions analitzades se n’han comptabilitazat 75 que no s’han denunciat. Cal fer constar, que aquest 2023 només es disposava d’informació sobre si la denúncia s’havia denunciat o no d’un total de 147 vulneracions (de les 79 restants fins a les 226 vulneracions totals que s’han analitzat no constava aquesta dada).  

Una dada positiva, és que respecte el 2022, hi ha hagut un augment del 7% en el número de vulneracions denunciades.  

S’evidencia també en l’anàlisi de la infradenúncia que sovint moltes persones no són conscients que se’ls està vulnerant un dret perquè en l’enquesta de vulneracions responen no a la casella de si han sofert alguna vulneració de drets però posteriorment en el relat de situacions viscudes queden en evidència situacions en què sí se li han vulnerat els drets. Això fa palès que hi continua havent persones que no tenen les eines necessàries per identificar les vulneracions ni prou coneixement de quins són els seus drets, cosa que els situa en una situació d’indefensió.