ECOM ens adherim al Compromís Nacional pel Turisme Responsable promogut pel Govern de la Generalitat
Aquest compromís és fruit de la participació col·lectiva i d’una conciliació de projectes i mirades de país molt diverses. L’aportació i el compromís d’ECOM passa perquè el nou model turístic faci una aposta real per la garantia de l’accessiblitat al turisme en igualtat d’oportunitats per a totes les persones.
El turisme català es troba en una situació de cruïlla en què s’ha valorat, com diu el propi document del Compromís Nacional del Turisme Responsable, que “és necessari optar per un nou model ambientalment responsable, socialment just, territorialment equilibrat i reconnectat amb els elements identitaris del país. I el Compromís Nacional per un Turisme Responsable s’ha concebut com l'eina que ha de permet implementar aquest nou model. En aquest camí, el sector turístic català es fixa com a objectius: la lluita contra el canvi climàtic, la preservació de la biodiversitat, l'accés universal a les destinacions, la millora de la qualitat de l'ocupació i la descarbonització de l'economia.
Com a ECOM ens hem adherit aquest Compromís Nacional pel Turisme Responsable, que compta amb més d’un centenar d’adhesions d’entitats i associacions d’àmbits diversos, pel sentir compartit que cal evolucionar cap a un nou model turístic més responsable i entenent que no hi ha turisme responsable si no hi ha turisme accessible.
Amb aquesta visió com a ECOM hem fet esmenes al document del Compromís Nacional del Turisme Responsable per reforçar i fer present el concepte de l’accessibilitat en tots els àmbits i accions que contempla desenvolupar. Amb la intenció que aquest nou compromís avanci cap als paràmetres que estableix l’article 30 de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat, que estableix que “les autoritats competents tenen el deure de promoure la participació de les persones amb discapacitat a les activitats recreatives, esportives i turístiques i l’accés a les instal·lacions corresponents en igualtat de condicions”.
I és que el turisme, la possibilitat de viatjar, conèixer i gaudir de l’oci inclusiu és un dret reconegut internacionalment per a les persones amb discapacitat i part de l'experiència vital de totes les persones. A més de proporcionar el descans necessari, el turisme proporciona temps d’entreteniment i l’oportunitat d’explorar noves activitats i localitzacions. L’oci es reconeix socialment com un bé per a la millora de l’estat físic i psicològic de qualsevol persona. Millora la qualitat de vida especialment de les més vulnerables, com pot ser a conseqüència d’alguna discapacitat, incidint positivament en aspectes claus com la salut, la inclusió i la cohesió social en la comunitat.
Encara avui, tot i ser un dret, el turisme és una d’aquetes activitats en les quals existeix un clar desequilibri en la igualtat de drets d'accés i en gaudir de l'oferta turística existent. Segons les dades de l’Observatori d’Accessibilitat Universal del Turisme en Espanya, les persones en discapacitat viatgen pràcticament amb la mateixa freqüència que la resta, però han de gastar més diners a causa de les condicions d’accessibilitat.
Entre les dificultats o barreres que es perceben per accedir als equipaments trobem: la difusió i informació de l’oferta, la manca d’atenció a la diversitat, l’accessibilitat als transports i als hotels, restaurants, botigues i comerços, així com als museus i llocs d'interès turístic, especialment les platges. I com hem dit, el cost econòmic, segons dades de l’Observatori d’Accessibilitat Universal del Turisme en Espanya.