El Síndic demana el tancament progressiu i una transformació dels centres d’educació especial

Fa quatre anys que es va aprovar el decret d’educació inclusiva, però encara no s’ha desplegat. Davant d’aquesta situació, el Síndic de Greuges de Catalunya ha elaborat l’informe L’educació inclusiva a Catalunya, que assenyala els principals obstacles que impedeixen el desenvolupament complet del decret.

El Síndic de Greuges de Catalunya va demanar la setmana passada en una roda de premsa el tancament progressiu dels centres d’educació especial i la seva transformació per fer efectiu el model d’educació inclusiva a Catalunya. Per fer-ho, proposava un pla general de tancament i de transformació dels CEE que suposin la reducció com a mínim d’un 70% de l’alumnat en aquests centres, que en els últims anys ha incrementat en comptes de reduir-se.

El Decret 150/2017, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, partia de la base que la intervenció, sempre que fos possible, s’havia de fer a l’escola ordinària. D’aquesta manera, tots els alumnes poden rebre una educació de qualitat i es pot garantir la universalitat i la no-discriminació en el dret a l’educació.

Les mancances de l’educació inclusiva

Tanmateix, l’Informe del Síndic estableix diverses mancances en l’educació inclusiva que dificulten el desplegament de l’educació inclusiva al territori, no només pel que fa als recursos, sinó també la necessitat d’un canvi cultural en el professorat i les famílies.

La falta de recursos, sobretot personals, i la saturació i la manca d’intervenció dels EAP, el desplegament encara insuficient dels recursos del SIEI o la insuficiència de personal d’atenció educativa als centres són dèficits estructurals que dificulten l’atenció adequada de l’alumnat amb necessitats educatives especials als centres ordinaris.

Però els obstacles en el desplegament del decret d’educació inclusiva, no només són referents a la manca de recursos, ja que tot i que en els darrers anys el Departament d’Educació ha incrementat el pressupost per a educació inclusiva, aquest increment no s’ha vist traslladat a un avenç en la implementació del model d’educació inclusiva. Aquests obstacles també es troben en la mirada que professors i famílies tenen vers l’educació inclusiva.

Per una banda, part dels professors continua considerant que l’educació inclusiva afecta només a l’alumnat amb necessitats educatives especials, que l’atenció d’aquests alumnes és responsabilitat principalment del personal de suport i que la seva inclusió depèn dels suports específics addicionals, sense necessitat de modificar res més.

Per altra banda, les famílies d’alumnes amb necessitats educatives especials són reticents al model d’educació inclusiva perquè pensen que amb l’escolarització en centres d’educació ordinària no els proporcionaran una atenció especialitzada suficient.

Entre altres mancances, l’informe també detecta pràctiques de segregació interna en determinats centres educatius ordinaris, desigualtats d’accés al lleure educatiu o manca de suports educatius i de formació del personal educador, entre d’altres.

Les recomanacions del Síndic de Greuges de Catalunya

Davant d’aquesta situació, el Síndic fa una sèrie de recomanacions per tal d’impulsar un canvi de mirada en el professorat i les famílies. En aquest sentit, recomana programes de formació per al professorat i als professionals de suport dels centres sobre el model d’inclusió.

També recomana augmentar la coordinació entre els diferents actors que intervenen en l’aplicació del model d’educació inclusiva, la millora de la provisió de recursos destinats a l’aplicació del model d’educació inclusiva o la participació dels infants i adolescents amb necessitats específiques al lleure educatiu.