Quina ha estat l’evolució del concepte de discapacitat?

Històricament, el model d’atenció a la discapacitat que predominava era el model mèdic-rehabilitador, que venia a determinar que una persona amb discapacitat necessitava ser “rehabilitada” o “recuperada”. Els esforços anaven encaminats a “canviar” a la persona amb discapacitat, amb la intenció d’eliminar o curar la discapacitat.

Des de fa un temps, el model estès per a l’atenció de la discapacitat és el model social, que posa la mirada en l’entorn del nen/a o persona amb discapacitat i no en la discapacitat concreta que té aquesta. I concretament es parla del Model d’Atenció Centrat en la Persona, el qual percep a la persona amb discapacitat com a membre ple de dret, amb obligacions però també amb els mateixos drets que la resta de la població. Es defensa la idea que la persona amb discapacitat ha de tenir una participació activa en la comunitat. En aquest cas, les accions van enfocades a suprimir les barreres físiques, socials, econòmiques i culturals.

És a través d’aquesta nova perspectiva que es posen en valor principis tant importants com:

•  L’autonomia: és molt important que les mares i els pares tingueu en compte aquest factor. Treballar l’autonomia dels vostres fills i filles és potenciar la seva capacitat de controlar, enfrontar i prendre, per iniciativa pròpia decisions personals i desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària segons les seves preferències. Aquest procés és gradual, constant i requereix d’un aprenentatge. Haureu de rebaixar la sobreprotecció, ressaltar les capacitats i acceptar les limitacions dels vostres fills i filles. L’autonomia es tradueix en l’empoderament, que no és res més que aconseguir un equilibri entre la protecció necessària i l’autonomia d'actuar segons les pròpies decisions, preferències i opcions personals. D’alguna forma, és canviar la mirada del “fer” per “ajudar a fer”.

• Vida independent: si fomenteu l’autonomia en els vostres fills i filles de ben petits i petites, la transició cap a una vida independent serà més fàcil, ja que hauran adquirit les eines necessàries per prendre les pròpies decisions i assumir la responsabilitat de la seva pròpia vida. 

Quan es tenen en consideració aquestes dimensions es garanteix la igualtat d’oportunitats i el dret a decidir.