Les cooperatives d’habitatge inclusiu com a alternativa d’habitatge per a les persones amb discapacitat física i/o orgànica

Quatre persones amb discapacitat física i/o orgànica ens van explicar la seva experiència en aquest tipus de cooperatives en el darrer taller d’assessorament col·lectiu sobre el dret a l’habitatge i a viure en la comunitat. 

El passat 14 de juliol vam organitzar el taller d'assessorament col·lectiu “Cooperatives d’habitatge inclusiu: Experiències de persones amb discapacitat”, emmarcat en el cicle de sessions virtuals sobre el dret a l’habitatge i a viure a la comunitat que celebrem anualment.  

A la sessió vam comptar amb la participació de quatre persones amb discapacitat física i/o orgànica que formen part de cooperatives d’habitatge inclusiu per tal de conèixer de primera mà les seves experiències i saber com és viure en una cooperativa d’habitatge inclusiu i les dificultats a les que han hagut de fer front en relació a la seva discapacitat.  

Les persones que ens van acompanyar van ser l’Almudena Placer, de la cooperativa TerraiCel, la Marta Rodríguez, de la cooperativa Matis Calderi, la Montse Torrijos, de la cooperativa Can Carner, i la Verònica Armento, de la cooperativa Sotrac. La sessió va ser presentada i moderada per la Leticia Esporrin, membre de la Junta Directiva d’ECOM. 

Amb aquesta sessió, ECOM hem tornat a recuperar la línia d’informació i compartir coneixement sobre les cooperatives d’habitatge que vam començar fa tres anys i que vam parar durant la pandèmia. 

Les cooperatives d’habitatges en cessió d’ús tenen com a característiques bàsiques la propietat col·lectiva i el dret d’ús. Això vol dir que la cooperativa és propietària dels habitatges de forma indefinida i per tant no és possible la transmissió de la propietat a mans privades ni l’especulació sobre aquest dret. En definitiva, un conjunt de persones, anomenades sòcies, s’uneixen per decidir com volen viure, quines característiques han de tenir els seus habitatges, els espais comuns i quins serveis seran col·lectius, entre altres. Tot plegat el que es vol és engegar un projecte de vida en comú. Aquest és un model molt estès a Dinamarca i Uruguai, i s’ha impulsat molt a Catalunya en els darrers anys. 

Els tallers d’assessorament col·lectiu sobre el dret a l’habitatge i a viure en la comunitat tenen l’objectiu de crear un espai de confiança on les participants puguin compartir les seves problemàtiques sobre l'habitatge, creant relacions entre iguals basades en la solidaritat i el suport mutu amb les persones que estan passant per les mateixes circumstàncies. A més, aquests espais també serveixen per compartir eines i recursos per tal de generar un coneixement col·lectiu, que ens ajudi també a promoure estratègies per passar a l’acció als nostres territoris i plantejar millorar les polítiques públiques entorn el dret a l’habitatge accessible i assequible. 

Les veus de l’experiència 

Les diferents experiències explicades al taller, cooperatives localitzades a les terres de l’Ebre, Castellar del Vallès, Caldes de Montbui i Barcelona, van mostrar com cadascuna d’elles són una realitat social en diferents punts de desenvolupament. Hi ha projectes que tot just inicien, en fase de cerca de sòcies, i altres que aviat començaran les obres. També hi havia diferències en les unitats d’habitatge que disposen i en la relació amb l’administració: hi ha espais que són cessions dels propis ajuntaments i altres que els ha comprat directament la cooperativa.  

Entre les ponents de la sessió, han estat diverses les raons que les han portat a participar en cooperatives d’habitatge: neix de la motivació personal per aquests projectes col·laboratius com també per la necessitat d’habitatge i d’un projecte de vida independent. Explicaven, com aquest disseny d’habitatge cooperatiu, tot i tenir més o menys dedicació i incidència amb les persones amb discapacitat segons el projecte, ha solucionat les seves necessitats d’habitatge accessible perquè poden “no només arribar a la porta del teu habitatge sinó viure i gaudir de tots els espais en comunitat”. 

Els reptes d’aquest model d’habitatge 

Durant tot el taller també van sorgir reptes sobre aquest model, es va parlar sobretot de l’assequibilitat econòmica del projecte que es pot sumar a les dificultats econòmiques de les persones amb discapacitat a causa del greuge del cost de vida. A més a més, es van evidenciar els propis reptes de les persones amb discapacitat en relació a les cures i els serveis de suport. Tant les persones que participaven al taller com el públic assistent van visibilitzar aquests reptes i van demanar potenciar l’ampliació de la cartera de serveis de la administració i el suport a aquestes alternatives d’accés a l’habitatge per a la vida independent. Amb l'objectiu principal de promoure la desinstitucionalització de les persones amb discapacitat que ho desitgin, avançant alhora en l'accés real a l'Assistència Personal, com a eina clau en l'autodeterminació i en l'exercici de drets reconeguts a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (article 19), i la participació en la comunitat en igualtat d'oportunitats.