CONSULTA PÚBLICA PEL DECRET D’ASSISTÈNCIA PERSONAL: ECOM tornem a reivindicar una assistència personal ajustada a les necessitats de cada persona amb discapacitat perquè es pugui garantir el dret a la vida independent

Considerem que només així es podrà garantir el dret a la vida independent, que reconeix la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat. Si una persona no pot accedir al nombre necessari d’hores per dur una vida independent, es pot veure abocada a haver d’anar a un servei residencial, malgrat que aquesta no sigui la seva voluntat.

El Decret que ha de regular l’assistència personal a Catalunya, que està impulsant el Govern català, ha estat en exposició pública fins el passat 31 d’octubre, seguint el procediment administratiu comú de les Administracions Públiques. ECOM, que portem més de tretze anys treballant per l’impuls de l’assistència personal per a persones amb discapacitat física, hem fet aportacions a través d’aquesta consulta pública per tornar a reivindicar les condicions que creiem que ha de contemplar la prestació econòmica d’assistència personal per tal que es pugui garantir el dret a la vida independent i a viure en la comunitat, reconegut a la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU.

Responent a les preguntes que es formulaven en la consulta, ECOM hem reivindicat que qualsevol persona amb discapacitat, independent de la tipologia de discapacitat i de l’edat de la persona, ha de poder accedir a la prestació econòmica d’assistència personal, tot recordant que la Convenció li reconeix el dret a totes les persones amb discapacitat sense excepcions.

ECOM considerem que l’aprovació d’aquest decret ha d’obrir la porta a l’assistència personal a totes les persones amb discapacitat física de Catalunya (donat que l’assistència personal d’aquest col·lectiu ja està consolidada a través de la prova pilot duta a terme des de 2007, entre el departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i ECOM), i considera que s’han de començar a posar en marxa altres experiències pilot amb la resta de col·lectius de la discapacitat perquè progressivament, i amb un calendari establert, puguin anar accedint també a la prestació totes les persones amb discapacitat de Catalunya, independentment del tipus de discapacitat.

Quant a la intensitat de la prestació, ECOM hem manifestat que és imprescindible que cada persona pugui disposar del nombre d’hores necessàries –sense limitacions– que necessiti per poder dur a terme el seu projecte de vida independent (definit al seu Pla Personal de Vida Independent). Considerem que, si no és així, i el nombre d’hores de què pot disposar no li permeten duu a terme una vida independent, algunes persones es poden veure abocades a haver d’ingressar en una servei residencial, sense que aquesta sigui la seva voluntat. La proposta d’ECOM és que, si pensant en l’accés universal a la prestació s’estableixen topalls, s’han de poder aplicar ‘ajustos raonables’ a aquelles persones que puguin tenir una necessitat d’hores superior per poder dur el seu projecte de vida independent. Considerem que només amb aquesta adaptació del servei a cada persona, circumstància i situació podrà fer-se realitat el dret a la vida independent a totes les persones. 

Sabent de la preocupació del Govern per la sostenibilitat del sistema, ECOM hem fet constar que, per les característiques del col·lectiu de persones amb discapacitat física, no seran moltes les persones beneficiàries de la prestació que puguin necessitar ajustos raonables, i també que altres persones beneficiàries de la prestació poden necessitar només un nombre molt baix d’hores, pel que unes situacions es compensarien econòmicament amb les altres.

Així mateix, ECOM hem defensat que la prestació econòmica no ha d’estar condicionada als ingressos propis de la persona ni per prestacions d’anàloga naturalesa, i hem demanat que no s’apliqui la deducció del complement de tercera persona, ja que això és un entrebanc per a la suficiència de la prestació. La nostra demanda ha estat que, com a mínim, els imports de la prestació s’equiparin, a la despesa originada per una plaça de residència.

Cal recordar que la Convenció és molt clara respecte l’obligació dels Estats que han ratificat la Convenció a definir un pla per fer efectiva la desinstitucionalització de les persones amb discapacitat, reorientant els recursos de la institucionalització als serveis de suport per una vida independent i a garantir l’accés de les persones amb discapacitat a les instal·lacions de serveis. Per tant, el camí a seguir ha de ser anar reorientant progressivament els recursos actualment disponibles que es destinen a finançar places residencials, per assignar-los a serveis de suport.

Pel que fa a la formació dels/de les assistents personals, ECOM entenem que la formació s’ha de veure com un dret i no com un filtre previ, i hem defensat que la formació no sigui un requeriment inicial per iniciar-se en la prestació del servei, ja que considerem que ha de ser la pròpia persona amb discapacitat qui ha de poder formar de manera personalitzada el seu o la seva assistent personal. La nostra aposta és la que vam consensuar amb la resta del sector de la discapacitat, de 50 hores de formació, i que ja havíem compartit amb el departament prèviament.

Així mateix, hem posat de relleu la importància que la formació sigui impartida per les pròpies persones amb discapacitat o per entitats amb experiència en la gestió d’aquest servei, per garantir que no es desvirtua la figura de l’assistència personal, que es basa en els principis de la filosofia de la vida independent.