El debat sobre l’impacte de la pandèmia en la mobilitat de les persones promogut per ECOM, ja està disponible al nostre canal de YouTube

Divendres, 19 de juny

Aquest debat, que va tenir lloc virtualment el passat 9 de juny, va obrir el cicle de debats que ECOM durem a terme durant les properes setmanes per reflexionar sobre l’impacte de la COVID-19 en els drets de les persones amb discapacitat física

El control de la pandèmia del coronavirus està obligant a determinar noves pautes de funcionament que impacten directament en la mobilitat de les persones i la distribució de l’espai públic. Per reflexionar sobre els reptes i oportunitats que amb aquesta nova normalitat se’ns plantegen com a societat, ECOM vam convocar el passat 9 de juny el debat virtual “Mobilitat, accessibilitat i diversitat humana en temps de pandèmia: reptes i oportunitats”. Amb aquest debat, obríem un cicle de debats que durem a terme durant les properes setmanes per reflexionar sobre l’impacte de la COVID-19 en els drets de les persones amb discapacitat física, que s’emmarquen en l’espai de debat que vam engegar l’any passat sota el nom de “Els drets a debat”.

En aquest debat sobre mobilitat (que ja teniu disponible al nostre Canal de YouTube) van estar convocades cinc especialistes en aquest àmbit: Sonia Jichi, presidenta de la Coordinadora estatal de entidades de viandantes “Andando”; Blanca Valdivia, del Col·lectiu Punt 6; Núria Pérez, de l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP); Paula Sirvent, responsable de l’Oficina Tècnica per a la promoció de l’accessibilitat de l’Ajuntament de Terrassa; i Ana María Vieitez, responsable de l’Oficina Tècnica d’Accessibilitat Universal de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Va moderar l’acte, Montserrat García, la responsable de accessibilitat de la nostra Junta Directiva de ECOM.

Per qui estan pensades les ciutats?

“Les ciutats no s’adapten a altres tipus de necessitats que no siguin l’econòmica i la productiva”, així de contundent es va mostrar Blanca Valdivia, de Col·lectiu Punt 6, una organització que treballa per un urbanisme feminista per a la vida quotidiana. Tot afegint que els territoris urbans estan construïts pensant en un subjecte estàndard, i que no es tenen en compte la diversitat de les persones i la diversitat de necessitats de cadascuna d’elles, ni la vida quotidiana, en la qual va reivindicar que cal diferenciar quatre esferes: la productiva, la reproductiva, la personal i la comunitària.

Núria Pérez, de l'Associació de la Promoció de l'Transport Públic (PTP) i també Ana María Vieitez, de la responsable de l'Oficina Tècnica d'Accessibilitat Universitat dels Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), es van sumar a aquesta argumentació que les ciutats no s'adapten bé a les necessitats de cada persona. Per tant, hem de "trobar solucions que responguin a les necessitats de tota la població", cosa que planteja "un repte a totes les ciutats a nivell mundial", comentava Ana María Vieitez.

Urbanisme tàctic

Un argument compartit a la taula de debat, va ser que tots els canvis que s’han de donar són molt lents. La representant de l'Oficina Tècnica per a la promoció de l'Accessibilitat de l'Ajuntament de Terrassa, Paula Sirvent Raga, en referència a això exposava l'aposta que l'ajuntament en el qual treballa ha apostat per l'urbanisme tàctic, un model d'intervenció que està cobrant popularitat perquè utilitza tàctiques a petita escala, sota una lògica experimental, gradual, i de socialització constant, i té els avantatges de tenir un baix cost i ser d'àgil implementació. Així, Sirvent explicava que a Terrassa a través d'aquesta metodologia d'intervenció, s'han dut a terme actuacions en l'espai públic que han ajudat a donar solucions més immediates a les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda. Sirvent argumentava que els ajuntaments han de poder començar a considerar la importància de donar solucions immediates i no a llarg termini, així com pensar solucions creatives que puguin resoldre els mateixos problemes d'altres formes més efectives.

L'aposta per l'urbanisme tàctic, però, no va ser compartida per Blanca Valdivia, de Col·lectiu Punt 6, que va afirmar que l'urbanisme tàctic no creia que fos la millor solució per garantir l'accessibilitat universal. Principalment perquè no posa a la persona al centre i perquè, des del col·lectiu, consideren que s'han de prioritzar les actuacions en l'espai públic per garantir l'accessibilitat, abans que el cost econòmic.

La presidenta de la coordinadora estatal d'entitats vianants "Andando", Sonia Jichi, va assegurar per la seva part que seria un gran pas que es complís la Llei d'accessibilitat, d'acord amb la carta dels drets de l'vianant. "Amb l'aplicació d'aquesta llei, hi hauria més espai al carrer destinat a la mobilitat del vianant i es garantiria tant la seguretat a nivell de contagis de COVID-19, com d'atropellaments i de seguretat pública", va afirmar.

La mobilitat a les ciutats

Les ponents van coincidir en què el transport públic i actiu, és a dir, la bicicleta i la mobilitat a peu, han de ser els eixos sobre els quals ha de pivotar la mobilitat a la ciutat. Encara que si deixem d'utilitzar el transport públic per por de contagi de COVID-19 i potenciem el transport privat com són els cotxes correm el risc d'enfrontar-nos a "molts altres problemes de salut derivats de la contaminació per l'ús de l'cotxe privat", ha matisat Ana María Vieitez. I, per descomptat, en el transport públic també s'han de trobar solucions que responguin a les necessitats de tota la població i amb les que es garanteixi l'accessibilitat universal.

Les desigualtats territorials

Finalment, s'ha de considerar el repte territorial, ja que pot haver-hi més dificultats per promocionar el transport públic i l'accessibilitat a causa de la menor quantitat de recursos de què disposen les petites ciutats. No obstant això, tal com comenta Núria Pérez de la PTP, "quan parlem de transport, també hem de parlar de mobilitat en totes les zones, siguin zones rurals o zones urbanes, i el transport també s'ha de desenvolupar en les zones rurals i ha de ser potenciat" .

Per acabar, encara que és veritat que en els últims anys s'ha avançat molt en l'accessibilitat en els espais públics i en la promoció del transport públic, les ponents afirmen que encara hi ha molt per fer i, per tant, cal seguir treballant.