En el marc de la commemoració del Dia Internacional de les Dones, que se celebra el 8 de març, el Grup de Dones Diverses d’ECOM (entitat representativa de la discapacitat física i/o orgànica de Catalunya) volem fer-nos visibles i fer visibles les nostres reivindicacions. Perquè el 8M també és la nostra lluita!

Perquè som dones diverses. I perquè les dones amb discapacitat també som dones feministes! Cada dia fem front a múltiples discriminacions per la suma de gènere i discapacitat, i també d’altres eixos d’opressió com la diversitat sexual, l’edat, la racialització, etc.

Aquest #8M2021, en un context de crisi de la COVID19, en què s’ha posat de manifest la vulnerabilitat humana i la necessitat de viure enxarxades per poder garantir el benestar social i cuidar-nos, volem tornar a reivindicar la necessitat que les dones i nenes amb discapacitat física i/o orgànica ens apoderem i ens organitzem per promoure i participar activament, conjuntament amb la resta de dones, i des de la nostra diversitat, en les lluites feministes per contribuir, des d’una perspectiva de gènere i interseccional, a la transformació social per una societat més justa, inclusiva i equitativa.

La pandèmia de la COVID19 ha posat de relleu un cop més i de forma especialment punyent les greus discriminacions que la nostra societat encara exerceix sistemàticament sobre les dones i ha evidenciat més que mai la necessitat de democratitzar les cures (impulsant una altra manera d’organitzar-les socialment), reconeixent la cura com a part central de la vida socioeconòmica, promovent la coresponsabilitat de tots els actors socials, i reduint les desigualtats socials i de gènere.

En aquest context, i tenint com a marcs de referència la Convenció Internacional de les Persones amb Discapacitat i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, el Grup de Dones Diverses d’ECOM volem manifestar i reivindicar que:

• les nenes, les joves i les dones amb discapacitat física i/o orgànica necessitem ser visibles sense prejudicis als imaginaris feministes i poder sentir-nos interpel·lades des de la igualtat. Els feminismes són diversos, com diverses som també les dones. Cal fer visible l’invisible per trencar els estereotips. Demanem que les entitats i els moviments feministes incorporin la mirada interseccional i sumin en l'eradicació del capacitisme i la discriminació múltiple de les dones amb discapacitat. Les dones amb discapacitat som part dels feminismes!
• la igualtat efectiva entre dones i homes passa, de manera imprescindible, per garantir els drets de totes les dones, també els de les dones amb discapacitat.
• les dones amb discapacitat física i/o orgànica som part activa dels nostres entorns de cures: nosaltres també cuidem! (també som mares o tenim familiars de qui tenir cura). Com totes les dones, som interdependents, cuidem i necessitem ser cuidades.
• s’ha de reconèixer les dones amb discapacitat física i/o orgànica com a agent actiu de la comunitat i en la construcció de polítiques públiques feministes sobre el sistema de cures. Existim i transformem realitats, polítiques i ciutats perquè cuidin de tothom. Sense nosaltres i sense accessibilitat, no hi ha ciutats cuidadores!
• les nenes, les joves i les dones amb discapacitat física i/o orgànica volem ser escoltades i participar en igualtat d'oportunitats a tots els espais de participació i de presa de decisió  (socials i institucionals) sobre tot allò que tingui a veure amb l'economia de les cures, la sostenibilitat de la vida i la conciliació laboral. Demanem que les nostres aportacions siguin tingudes en compte en condicions d’equitat, i que s’asseguri que els propis processos de participació són accessibles i que s’incorpora la mirada de gènere de manera interseccional.  
• les nenes, les joves i les dones amb discapacitat física i/o orgànica volem exercir el dret a accedir als suports que requerim per desenvolupar-nos com a dones al llarg de la nostra vida, en el moment i amb la intensitat que els necessitem. Volem que les nostres mares puguin fer de mares i no de cuidadores sense descans ni vacances, 24 hores al dia, 365 dies a l’any.
• les dones amb discapacitat física i/o orgànica hem de tenir accés a l’assistència personal, una figura professional que és clau per a la nostra autonomia i per a la igualtat de gènere. En els casos de dones amb discapacitat física i/o orgànica que tenim necessitat de suport d’una tercera persona, si no podem accedir a l’assistència personal estem més exposades a violències masclistes per part de la nostra parella, l'entorn familiar o l'institucional perquè no podem decidir qui accedeix al nostre cos i a la nostra intimitat. Per això reivindiquem la incorporació de l’assistència personal en el procés de repensar les polítiques públiques de la cura i la conciliació, i l’aprovació del decret que ha de regular l’assistència personal a Catalunya, per fer efectiu amb la màxima celeritat el seu desplegament territorial.
• les dones amb discapacitat física i/o orgànica també som mares: exigim que les polítiques de cura i conciliació  tinguin en compte les nostres necessitats i demandes per no incrementar, encara més, les dificultats en l'àmbit laboral i en el desenvolupament professional que patim.
• calen polítiques adreçades a eradicar les discriminacions i desigualtats que patim les dones amb discapacitat en l’àmbit laboral, tant vers els homes amb discapacitat com amb la resta de dones: bretxa salarial, sostres de vidre... Demanem igualtat salarial entre homes i dones també dins l’àmbit de la discapacitat on aquesta discriminació es reprodueix i es perpetua. Les dones amb discapacitat cobrem de mitjana prop de 3.000€ menys que els homes amb discapacitat, segons dades de l’INE.
• cal modificar la normativa de violència de gènere perquè s'incloguin les violències masclistes que patim les dones amb discapacitat des del nostre entorn de cures, tant familiar com institucional. Si ens toquen a una, ens toquen a totes, i TOTES SOM TOTES!

#DonesDiverses  #SomFeminisme 

#NosaltresDecidim